GONZA

 

prossegueix la seva llarga marxa. El camí informalista de veladures inaprehensibles que envaeix la pal·lidesa del llenç, desemboca després d’un recorregut florit en aquesta complexitat estructurada anomenada abstracció. La seva harmoniosa paleta l’indueix a fabular bells somnis amb exquisida sensibilitat, contrapuntejats, en ocasions, amb retalls de foc, flamarades de passió incontinguda.

La poesia de la seva pinzellada passa de la densitat a la subtilesa en el breu espai d’un sospir. És un admirable funàmbul de l’arc cromàtic. L’ardour dels seus vermells  es bressola en braços de gèlids verds o urànics blaus. La dansa macabra d’ombres i obscurs gaudeix d’un ocasional groc que, apareixent d’amagat, il.lumina les tenebres. Les profuses mitjes tintes es conjuguen en simfonies angèliques i la seva desbocada galopada cap el futur, l’introdueix en plasticitats de bona arquitectura i harmoniós equilibri. No es deixa encotillar per un espai d’estructures cartesianes, fins i tot deixa enrera els marges que incontenible pretén desbordar. Crea profunditat i busca una nova dimensió en el sentiment. No es pot detenir. Inexorablement el seu pinzell l’encamina en busca del arcans de l’esperit.

Carlos Solís, Llicenciat en Belles Arts

 

> contacta amb l'artista